He de confessar que hi vaig anar amb cert escepticisme. No vèia clar que hi anava a fer i quin era l'atractiu. Total, una ciutat més, i a sobre, als Estats Units, dels que gràcies al cine en tenia una imatge de violència: només m'imaginava negres amb intenció d'atracar-nos violentament.
Res més lluny de la realitat. El viatge em va encantar. En alguns moments vaig tenir la sensació que estava en llocs ja coneguts, doncs els havia visitat en mil i una película.
Em va impresionar especialment Central Park. Una gran vall verde rodejada de gratacels espectaculars. Però també la zona on hi havia les malogrades Torres Besones. I que dir de Wall Street, l'Empire State, la 5a avinguda, el Museu d'Historia Natural. I també d'altres detalls com els magnifics cotxes rodant gaire be sense fer soroll, els camions de bombers que semblaven de "cavallitos" gegants, els policíes amb els seus impecables uniformes negres, els semafores amb els missatges "Walk" o "No walk.
3 comentaris:
quines ganes que tinc d'anar-hi!
ja falta menys... jejejeje
Bon nit Mario !
felicidades por ésta idea del blog.
Nueva York no me evocó en el inolvidable viaje que hicimos, solamente Central Park,los "yellow",etc. También lo es su historia.Existió una alta sociedad elitista donde ni siquiera supermillonarios podían pertenecer.Fué un tiempo , floreciente bastión holandés.Fué la ciudad de Lucky Luciano.la ciudad que albergó la mitica disco estudio 54.Donde se rodó , la entrañable "cowboy de medianoche". Y el madison square garden,con sus conciertos y " match´s" pugilisticos.
Mario, m'ha encantat aquest relat sobre el vostre viatge de fa...14 anys!! ostres les fotos són increibles, he sentit certa nostàlgia al veure, sobretot a ma mare, tant joveneta...dígue'm "figa" però no m'agrada veure el pas del temps reflexat en els meus pares.
Jo crec que aquest viatge "revival" serà excepcional, un record inolvidable que tindrem per sempre. Tinc moltes ganes que arribi el dia! Ah, m'encanta el teu blog!!
Publica un comentari a l'entrada