Vinc del banc. He anat a pagar 140 € al Servèi Català de Trànsit.
Hi ha un ràdar a Badalona, a la B20, venint de Montigalà, pel que hi passo amb molta frequència, soposo que la mateixa, més o menys, que la majoria dels que llegiu aquestes ratlles.
S'ha de passara 80 km/h com a màxim. I així ho faig des de que el van posar. Fent un càlcul a la baixa, em surt que hi hauré passat un mínim de 100 vegades.
Doncs bé, el passat 23 de desembre em vaig distreure i la velocitat detectada va estar de 116 km/h. Aleshores la inexorable roda de la recaptació es va posar en marxa i ara fa 20 díes em va arrivar la notificació: "Senyor, vosté ha comés una infracció greu. Pagarà 200 €. Bé, si ho liquida abans del 31 de març ho deixarem en 140 €".
Perfecte!... Que he fet?... Pagar.
No val una bona conducta acreditada pel fet de passar-hi més de 100 vegades a velocitat correcte (paga!), no val que sigui la primera vegada en molts anys (paga!), no val que em costin molt de guanyar (paga!). No val que cada dia m'aixequi dora, vagi a treballar, cumpleixi amb totes les lléis, que sigui, en definitiva, una persona honrada. No val, he de pagar. Ni tan sols puc fer-me el boig. Tenen el meu compte i pendràn els diners quan el hi convingui.
En realitat, no tinc cap dubte de que es tracta d'un bon negoci per a l'Administració. Segur que no costa gaire de calcular quants "distrets" cauràn cada dia a la trampa. Quans vehicles hi passen? 2.000 diaris?, 5.000? 10.000? No ho se, però segur que molts. Quin percentatge es distreurà? Doncs tampoc ho se, però estic convençut que previament a la instal·lació del ràdar van fer un càlcul a la baixa i van veure que valia la pena. En llenguatge mercantil diriem que van calcular que es tractava d'un negoci rendible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada