DISTREURE'T COSTA DINERS. I molts!!

Vinc del banc. He anat a pagar 140 € al Servèi Català de Trànsit.
Hi ha un ràdar a Badalona, a la B20, venint de Montigalà, pel que hi passo amb molta frequència, soposo que la mateixa, més o menys, que la majoria dels que llegiu aquestes ratlles.
S'ha de passara 80 km/h com a màxim. I així ho faig des de que el van posar. Fent un càlcul a la baixa, em surt que hi hauré passat un mínim de 100 vegades.
Doncs bé, el passat 23 de desembre em vaig distreure i la velocitat detectada va estar de 116 km/h. Aleshores la inexorable roda de la recaptació es va posar en marxa i ara fa 20 díes em va arrivar la notificació: "Senyor, vosté ha comés una infracció greu. Pagarà 200 €. Bé, si ho liquida abans del 31 de març ho deixarem en 140 €".
Perfecte!... Que he fet?... Pagar.
No val una bona conducta acreditada pel fet de passar-hi més de 100 vegades a velocitat correcte (paga!), no val que sigui la primera vegada en molts anys (paga!), no val que em costin molt de guanyar (paga!). No val que cada dia m'aixequi dora, vagi a treballar, cumpleixi amb totes les lléis, que sigui, en definitiva, una persona honrada. No val, he de pagar. Ni tan sols puc fer-me el boig. Tenen el meu compte i pendràn els diners quan el hi convingui.

En realitat, no tinc cap dubte de que es tracta d'un bon negoci per a l'Administració. Segur que no costa gaire de calcular quants "distrets" cauràn cada dia a la trampa. Quans vehicles hi passen? 2.000 diaris?, 5.000? 10.000? No ho se, però segur que molts. Quin percentatge es distreurà? Doncs tampoc ho se, però estic convençut que previament a la instal·lació del ràdar van fer un càlcul a la baixa i van veure que valia la pena. En llenguatge mercantil diriem que van calcular que es tractava d'un negoci rendible.

"Los hombres que miran fijamente a las cabras"

Com casi tots els dissabtes, ahir vam anar al cine, a Diagonal Mar, amb l'Àngel i la Dolors. Aquesta vegada ha tocat veure "Los hombres que miran fijamente a las cabras".
El meu cervell no ha decidit encara si clasificar-la com una comèdia ocurrent o una pallassada de poc interés.
La veritat és que els protagonistes son d'allò més bò: Georges Cloney, Ewan Mcgregor, Jeff Bridges i Kevin Spacey, que hi ha algunes gags que provoquen la rialla, i que surten visten molt bònes del desert de Irak.
Però ... no sé. Crec que la oblidaré ràpidament, i quan la ntreguin en DVD no la compraré.

Estralls en els camins de montanya

La tempesta del passat día 8 ha fet estralls en els camins de montanya. El pes de la neu juntament amb la ventada van provocar la caiguda de molts arbres.

A les fotos hi veiem un detall del GR92, anant des del Cau (La Conreria) cap a Font de Cera.

La gran nevada del dilluns 8 de març de 2010

Visc a Tiana des de fa 10 anys. Durant els 20 anteriors vaig viure a Montgat. I els 8 anteriors a Premià de Mar. Tenint en compte que vaig nèixer a Badalona i que no m'hi vaig moure fins que tenia 21 anys (moment en que la meva familiaa es va trasladar a Premià de Mar), queda clar que he passat la meva vida en una petita franja de més o menys 15 km d'amplada.

Tinc 58 anys, i en tot aquest temps només he vist una gran nevada a la meva terra, la del dia de Nadal de 1962. Aquell Nadal! Ens va despertar el meu pare (compartia habitació amb el meu germà) anunciant-nos que hi havia un pam de neu. Tota una noticia per a dos nens de 9 i 10 anys. La neu no deixar de caure en tot el dia. Quin Nadal! Quan vam anar a dormir encara nevava amb força.

Des d'aleshores, el que més s'acosta a aquell dia és la nevada de dilluns passat. Ni de bon troç s'acosta a la del 62. Però si que ha deixat un testimoni gràfic espectacular i que no és fàcil que torni a veure:la piscina de casa meva a Tiana. Un entorn mediterràni disfraçat per un día de imatge pirinenca.