Dissabte de nadales i xirinola a l'Artet. S'ha de deixar clar que ja és Nadal! Avui és un dia que ve tothom i ho fem notar.
Es menja, es beu i, sobre tot, es canta!!
A l'hora dels postres vinga a cantar nadales.
18 de desembre del 2010
Nadal 2010 a l'Artet
Dissabte de nadales i xirinola a l'Artet. S'ha de deixar clar que ja és Nadal! Avui és un dia que ve tothom i ho fem notar. 
11 de setembre del 2010
Sortideta a Cubelles
Avui, dissabte, aprofitant que és festa (La Diada), hem aprofitat per anar d'excurssió fins a Cubelles. Hema anat a provar la paella que fan al xiringuito dels amics de la Judith.
Molt bé! Hem tingut un bon dia. Ens hem banyat i tot en una platja gaire be per nosaltres sols. Després ens hem menjat l'arròs sense deixar-ne ni un granet.
Finalment, ja entrada la tarda, ens hem acostat fins a Altafulla.
10 de setembre del 2010
Alcalá de Henares (I)
Primera visita a Alcalá de Henares per anar a fer un dels examens de magisteri de la Núria.L'exàmen va durar poc i la resta del matí la vam dedicar a visitar el centre històric de la ciutat.
5 de maig del 2010
Agost del 2007: creuer per les Illes Gregues
Durant 8 díes del mes d'agost del 2007, vam fer un creuer per l'Adràtic amb escala en alguna de les mes emblemàtiques Illes Gregues.
Els viatjers eram quatre parelles: La Luz i en Josep, la Cèlia i en Jordi, la Dolors i l'Àngel, i la Núria i un servidor de vostès.
El día 24 d'agost vam sortir del port italià de Trieste, i vam fer les següents escales: Ancona (Italia), Santorini, Mykonos, Atenas, Corfú i Dubrovnic. El dia 31 vam arrivar de tornada a Trieste.
Els viatjers eram quatre parelles: La Luz i en Josep, la Cèlia i en Jordi, la Dolors i l'Àngel, i la Núria i un servidor de vostès.
El día 24 d'agost vam sortir del port italià de Trieste, i vam fer les següents escales: Ancona (Italia), Santorini, Mykonos, Atenas, Corfú i Dubrovnic. El dia 31 vam arrivar de tornada a Trieste.
18 d’abril del 2010
15 d’abril del 2010
NEW YORK CITY BOY REMIX. Aportació de l'Àngel
A l'Àngel amb això de la música no cal que l'estimulin massa. Aquí tenim la seva inmediata aportació a la temàtica musical novayorkina.
Hei newyorkers !
La cancion " Empire state of mind " gana mucho cantada en directo ,con esa voz un "bit" afónica ypotente del video , aupada con la fuerza de Jay. Impresionante !
Siguiendo con el repertorio bonito de recordar,aquí una muestra de uno de los grupos más entrañables de los 80 .
Está un poco " actualizada" .
Ir poniendo más y así , creamos un repertorio ok ?
Hei newyorkers !
La cancion " Empire state of mind " gana mucho cantada en directo ,con esa voz un "bit" afónica ypotente del video , aupada con la fuerza de Jay. Impresionante !
Siguiendo con el repertorio bonito de recordar,aquí una muestra de uno de los grupos más entrañables de los 80 .
Está un poco " actualizada" .
Ir poniendo más y así , creamos un repertorio ok ?
14 d’abril del 2010
"Empire State of Mind ". L'Àfrica ja està Nova York
L'Àfrica ens participa el seu aniversari enviant-nos aquesta magnífica interpretació d'Alicia Keys.
Si us plau!!!!! tingueu 10 minuts per escoltar això que us envio avui! el dia del meu aniversari, quin subidoón!!!!!!!.... New York, New York, New York!!!!
quedeu-vos amb la primera frase de l'Alicia Keys "We probably are in the perfect city"!!! Oooooh yeah!!!! vamos que nos vamos!
In New York,
Concrete jungle where dreams are made of,
Theres nothing you can’t do,
Now you’re in New York,
these streets will make you feel brand new,
the lights will inspire you,
lets here it for New York, New York, New York
En Nueva York
La jungla de hormigón de donde salen los sueños se hacen
No hay nada que puedas hacer
Ahora estas en Nueva York
Estas calles te harán sentir como nuevo
Las luces te inspirarán
Vamos a aplaudir por Nueva York, Nueva York, Nueva York
Si us plau!!!!! tingueu 10 minuts per escoltar això que us envio avui! el dia del meu aniversari, quin subidoón!!!!!!!.... New York, New York, New York!!!!
quedeu-vos amb la primera frase de l'Alicia Keys "We probably are in the perfect city"!!! Oooooh yeah!!!! vamos que nos vamos!
Per cert, per continuar amb les frases en anglès..la meva no és de cap personatge polític, sinó que és "la tornada" de la cançó que us vaig passar ahir... la part on canta l'Alicya Keys i que ens podem aprendre tots per cantar-la! vinga a estudiar! (ah, afegei-xo traducció en castellà perquè sapigueu què cantem)
In New York,
Concrete jungle where dreams are made of,
Theres nothing you can’t do,
Now you’re in New York,
these streets will make you feel brand new,
the lights will inspire you,
lets here it for New York, New York, New York
En Nueva York
La jungla de hormigón de donde salen los sueños se hacen
No hay nada que puedas hacer
Ahora estas en Nueva York
Estas calles te harán sentir como nuevo
Las luces te inspirarán
Vamos a aplaudir por Nueva York, Nueva York, Nueva York
5 d’abril del 2010
NOVA YORK 1996. Va valer la pena!!
El mes d'agost de 1996 vam anar a Nova York.
He de confessar que hi vaig anar amb cert escepticisme. No vèia clar que hi anava a fer i quin era l'atractiu. Total, una ciutat més, i a sobre, als Estats Units, dels que gràcies al cine en tenia una imatge de violència: només m'imaginava negres amb intenció d'atracar-nos violentament.
Res més lluny de la realitat. El viatge em va encantar. En alguns moments vaig tenir la sensació que estava en llocs ja coneguts, doncs els havia visitat en mil i una película.
Em va impresionar especialment Central Park. Una gran vall verde rodejada de gratacels espectaculars. Però també la zona on hi havia les malogrades Torres Besones. I que dir de Wall Street, l'Empire State, la 5a avinguda, el Museu d'Historia Natural. I també d'altres detalls com els magnifics cotxes rodant gaire be sense fer soroll, els camions de bombers que semblaven de "cavallitos" gegants, els policíes amb els seus impecables uniformes negres, els semafores amb els missatges "Walk" o "No walk.
He de confessar que hi vaig anar amb cert escepticisme. No vèia clar que hi anava a fer i quin era l'atractiu. Total, una ciutat més, i a sobre, als Estats Units, dels que gràcies al cine en tenia una imatge de violència: només m'imaginava negres amb intenció d'atracar-nos violentament.
Res més lluny de la realitat. El viatge em va encantar. En alguns moments vaig tenir la sensació que estava en llocs ja coneguts, doncs els havia visitat en mil i una película.
Em va impresionar especialment Central Park. Una gran vall verde rodejada de gratacels espectaculars. Però també la zona on hi havia les malogrades Torres Besones. I que dir de Wall Street, l'Empire State, la 5a avinguda, el Museu d'Historia Natural. I també d'altres detalls com els magnifics cotxes rodant gaire be sense fer soroll, els camions de bombers que semblaven de "cavallitos" gegants, els policíes amb els seus impecables uniformes negres, els semafores amb els missatges "Walk" o "No walk.
La reina en el palacio de las corrientes de aire
Fa aproximadament uns 10 dies que vaig acabr de llegir la tercera novela de la famosa trilogía de Stieg Larsson.
És un llibre de lectura fàcil amb una trama àgil, atractiva i entretinguda. La única dificultad, en la meva opinió, està en memoritzar els cognoms suecs dels seus numerosos personatges. Soposo que és el mateix que li pasaría a un suec al legir una novela carregada de Pérez, López i Vazquez.
Aquí us deixo un enllaç en el que hi podeu diverses valoracions de la novela i del seu autor: http://www.lecturalia.com/blog/tag/la-reina-en-el-palacio-de-las-corrientes-de-aire/
No vaig llegir els dos primers, però vaig veure les películes. És per això que estic familiaritzat amb els dos principals protagonistes de la saga: La estigmatizada Lisbeth Salander i el dinàmic i espabilat periodista de investigació Mikel Blomkvist.
I ahir, per acabar d'adobar-ho, vaig anar a veure la pel.licula.
En comparació amb la novela, la "peli", encara que bastant fidel a l'escrit de Stieg Larsson, simplifica molt. Soposo que inevitablement, doncs ha de ser molt dfíl portar al cine una quantitat tan eleveda de pàgines (800).
Potser, i seguint amb la comparació, el que menys em va agradar de la pel·licula és la significant disminució de protagonisme de l'agent de policía Mònica Figueruela. Es menja una part molt important de la vida íntima del periodista Mikel Blokvist. Més no puc dir. No vull reventar la lectura a ningú.
És un llibre de lectura fàcil amb una trama àgil, atractiva i entretinguda. La única dificultad, en la meva opinió, està en memoritzar els cognoms suecs dels seus numerosos personatges. Soposo que és el mateix que li pasaría a un suec al legir una novela carregada de Pérez, López i Vazquez.
Aquí us deixo un enllaç en el que hi podeu diverses valoracions de la novela i del seu autor: http://www.lecturalia.com/blog/tag/la-reina-en-el-palacio-de-las-corrientes-de-aire/
No vaig llegir els dos primers, però vaig veure les películes. És per això que estic familiaritzat amb els dos principals protagonistes de la saga: La estigmatizada Lisbeth Salander i el dinàmic i espabilat periodista de investigació Mikel Blomkvist.
I ahir, per acabar d'adobar-ho, vaig anar a veure la pel.licula.
En comparació amb la novela, la "peli", encara que bastant fidel a l'escrit de Stieg Larsson, simplifica molt. Soposo que inevitablement, doncs ha de ser molt dfíl portar al cine una quantitat tan eleveda de pàgines (800).
Potser, i seguint amb la comparació, el que menys em va agradar de la pel·licula és la significant disminució de protagonisme de l'agent de policía Mònica Figueruela. Es menja una part molt important de la vida íntima del periodista Mikel Blokvist. Més no puc dir. No vull reventar la lectura a ningú.
30 de març del 2010
DISTREURE'T COSTA DINERS. I molts!!
Vinc del banc. He anat a pagar 140 € al Servèi Català de Trànsit.
Hi ha un ràdar a Badalona, a la B20, venint de Montigalà, pel que hi passo amb molta frequència, soposo que la mateixa, més o menys, que la majoria dels que llegiu aquestes ratlles.
S'ha de passara 80 km/h com a màxim. I així ho faig des de que el van posar. Fent un càlcul a la baixa, em surt que hi hauré passat un mínim de 100 vegades.
Doncs bé, el passat 23 de desembre em vaig distreure i la velocitat detectada va estar de 116 km/h. Aleshores la inexorable roda de la recaptació es va posar en marxa i ara fa 20 díes em va arrivar la notificació: "Senyor, vosté ha comés una infracció greu. Pagarà 200 €. Bé, si ho liquida abans del 31 de març ho deixarem en 140 €".
Perfecte!... Que he fet?... Pagar.
No val una bona conducta acreditada pel fet de passar-hi més de 100 vegades a velocitat correcte (paga!), no val que sigui la primera vegada en molts anys (paga!), no val que em costin molt de guanyar (paga!). No val que cada dia m'aixequi dora, vagi a treballar, cumpleixi amb totes les lléis, que sigui, en definitiva, una persona honrada. No val, he de pagar. Ni tan sols puc fer-me el boig. Tenen el meu compte i pendràn els diners quan el hi convingui.
En realitat, no tinc cap dubte de que es tracta d'un bon negoci per a l'Administració. Segur que no costa gaire de calcular quants "distrets" cauràn cada dia a la trampa. Quans vehicles hi passen? 2.000 diaris?, 5.000? 10.000? No ho se, però segur que molts. Quin percentatge es distreurà? Doncs tampoc ho se, però estic convençut que previament a la instal·lació del ràdar van fer un càlcul a la baixa i van veure que valia la pena. En llenguatge mercantil diriem que van calcular que es tractava d'un negoci rendible.
Hi ha un ràdar a Badalona, a la B20, venint de Montigalà, pel que hi passo amb molta frequència, soposo que la mateixa, més o menys, que la majoria dels que llegiu aquestes ratlles.
S'ha de passara 80 km/h com a màxim. I així ho faig des de que el van posar. Fent un càlcul a la baixa, em surt que hi hauré passat un mínim de 100 vegades.
Doncs bé, el passat 23 de desembre em vaig distreure i la velocitat detectada va estar de 116 km/h. Aleshores la inexorable roda de la recaptació es va posar en marxa i ara fa 20 díes em va arrivar la notificació: "Senyor, vosté ha comés una infracció greu. Pagarà 200 €. Bé, si ho liquida abans del 31 de març ho deixarem en 140 €".
Perfecte!... Que he fet?... Pagar.
No val una bona conducta acreditada pel fet de passar-hi més de 100 vegades a velocitat correcte (paga!), no val que sigui la primera vegada en molts anys (paga!), no val que em costin molt de guanyar (paga!). No val que cada dia m'aixequi dora, vagi a treballar, cumpleixi amb totes les lléis, que sigui, en definitiva, una persona honrada. No val, he de pagar. Ni tan sols puc fer-me el boig. Tenen el meu compte i pendràn els diners quan el hi convingui.
En realitat, no tinc cap dubte de que es tracta d'un bon negoci per a l'Administració. Segur que no costa gaire de calcular quants "distrets" cauràn cada dia a la trampa. Quans vehicles hi passen? 2.000 diaris?, 5.000? 10.000? No ho se, però segur que molts. Quin percentatge es distreurà? Doncs tampoc ho se, però estic convençut que previament a la instal·lació del ràdar van fer un càlcul a la baixa i van veure que valia la pena. En llenguatge mercantil diriem que van calcular que es tractava d'un negoci rendible.
22 de març del 2010
"Los hombres que miran fijamente a las cabras"
Com casi tots els dissabtes, ahir vam anar al cine, a Diagonal Mar, amb l'Àngel i la Dolors. Aquesta vegada ha tocat veure "Los hombres que miran fijamente a las cabras".
El meu cervell no ha decidit encara si clasificar-la com una comèdia ocurrent o una pallassada de poc interés.
La veritat és que els protagonistes son d'allò més bò: Georges Cloney, Ewan Mcgregor, Jeff Bridges i Kevin Spacey, que hi ha algunes gags que provoquen la rialla, i que surten visten molt bònes del desert de Irak.
Però ... no sé. Crec que la oblidaré ràpidament, i quan la ntreguin en DVD no la compraré.
20 de març del 2010
Estralls en els camins de montanya
La tempesta del passat día 8 ha fet estralls en els camins de montanya. El pes de la neu juntament amb la ventada van provocar la caiguda de molts arbres.
A les fotos hi veiem un detall del GR92, anant des del Cau (La Conreria) cap a Font de Cera.
16 de març del 2010
La gran nevada del dilluns 8 de març de 2010
Visc a Tiana des de fa 10 anys. Durant els 20 anteriors vaig viure a Montgat. I els 8 anteriors a Premià de Mar. Tenint en compte que vaig nèixer a Badalona i que no m'hi vaig moure fins que tenia 21 anys (moment en que la meva familiaa es va trasladar a Premià de Mar), queda clar que he passat la meva vida en una petita franja de més o menys 15 km d'amplada.
Tinc 58 anys, i en tot aquest temps només he vist una gran nevada a la meva terra, la del dia de Nadal de 1962. Aquell Nadal! Ens va despertar el meu pare (compartia habitació amb el meu germà) anunciant-nos que hi havia un pam de neu. Tota una noticia per a dos nens de 9 i 10 anys. La neu no deixar de caure en tot el dia. Quin Nadal! Quan vam anar a dormir encara nevava amb força.
Des d'aleshores, el que més s'acosta a aquell dia és la nevada de dilluns passat. Ni de bon troç s'acosta a la del 62. Però si que ha deixat un testimoni gràfic espectacular i que no és fàcil que torni a veure:la piscina de casa meva a Tiana. Un entorn mediterràni disfraçat per un día de imatge pirinenca.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)