M'agrada caminar per Barcelona. M'encanta l'ambient que es respira els dies feiners.
M'agrada sempre, però si a sobre ja notes que s'acosta la primavera, aleshores és un autèntic plaer.
I és que, sense buscar-ho, et pots trobar amb imatges privilegiades com la que vaig viure aquest dilluns per la tarda.
Venia de veure un client que te l'oficina a prop de la Plaça Molina. Fèia bona tarda i vaig decidir baixar caminant fins a Plaça de Catalunya.
Baixava per Balmes, i al arribar a Travessera vaig torçar a la dreta per poder agafar Tusset, és un carrer que m'atrau. Al passar la Diagonal em vaig trobar amb el que veieu a la fotografia, un piano de concert, amb pianista inclosa, al mig del carrer, concretament a Enric Granados amb Diagonal. És una zona per vianants que de fet fa funcions de placeta, amb bancs públics i les taules i cadires dels bars del costat.
Va estar un moment deliciós. Em vaig sentir un privilegiat.

