Boira a Sant Mateu

No és gens habitual, però avui hi havia una bona boira a la part més alta del GR92 des del que es pot anar a l'hermita de Sant Mateu.
Malgrat això, la temperatura era bona. Podem veure al Josep en màniga curta, i a mi mateix que m'he arremangat.
Vam continuar sense problema fins als quatre camins, lloc on vam agafar cap a Vilassar de Dalt. Des d'allà fins a la platja passant per Premià de Mar. I cap a casa, a dinar per recuperar les calories gastades.

Berlin, Dresde, Praga

Un tomb de 2 dies per Berlín, visitant després Dresde i, finalment, Praga. No està gens malament, oi?

Doncs això és el que vam fer. El dijous dia 7 de juliol vam agafar l'avió cap a Berlín, i au! a visitar els llocs emblemàtics de la ciutat: el "pirulí" que es veu de tot arreu, la porta de Brandeburgo, el tristement famós mur, el Scheck Point Charly, etc..


El dissabte, a primera hora, vam marxar amb tren cap a Dresde, una ciutat monumental que els alemnas han sapigut reconstruir després que la guerra la deixés gaire be totalment destruida.

El mateix dissabte per la tarda vam agafar de nou el tren per anar cap a Praga. I vam arribar sobre les 10 de la nit. L'hotel, magnífic! a la plaça de la República, al centre històric de la ciutat.

A Montgat hi ha un "Home dels Gats"

Avui,caminant per la zona de les platges de Montgat, ens hem trobat un personantge d'allò més curiós. Una espècie de flautista d'Hamelin, però sense flauta ni rates. En aquest cas el seguien tot un grup de gats. Ell anava dient "vamos, vamos...", i els gats el seguien.

Està clar que la melodia màgica que els encanta és el menjar i el beure que els gats saben que aquest home els hi donarà al final del camí.

En Jordi i la Cèlia fan 40 anys de casats

En Jordi i la Cèlia ens van convidar a cel·lebrar el seu 40è aniverssari de cassats, amb un dinar al restaurant El Pescador de Badalona, un lloc de Badalona de "tota la vida".

Un dia magnífic, típic del mes de maig, a tocar de l'aigua de mar. Bon menjar, bona beguda, bons amics.

A peu per Barcelona

Si tens la sort que la feina et porti a caminar per Barcelona pots trobar-te amb imatges de privilegi com aquesta que he viscut aquest migdia a la plaça de la Catedral de Barcelona.

El video i el so no son de gaire qualitat, però puc assegurar-vos que ho feien força bé. Valia la pena aturar-se una estona.

Jo venia caminant des del Port Vell, al final de tot de la Barceloneta. A més del regal que ha representat el passeig per aquests indrets, he pogut gaudir del moment que aquí us deixo.