18 d’abril del 2010
15 d’abril del 2010
NEW YORK CITY BOY REMIX. Aportació de l'Àngel
A l'Àngel amb això de la música no cal que l'estimulin massa. Aquí tenim la seva inmediata aportació a la temàtica musical novayorkina.
Hei newyorkers !
La cancion " Empire state of mind " gana mucho cantada en directo ,con esa voz un "bit" afónica ypotente del video , aupada con la fuerza de Jay. Impresionante !
Siguiendo con el repertorio bonito de recordar,aquí una muestra de uno de los grupos más entrañables de los 80 .
Está un poco " actualizada" .
Ir poniendo más y así , creamos un repertorio ok ?
Hei newyorkers !
La cancion " Empire state of mind " gana mucho cantada en directo ,con esa voz un "bit" afónica ypotente del video , aupada con la fuerza de Jay. Impresionante !
Siguiendo con el repertorio bonito de recordar,aquí una muestra de uno de los grupos más entrañables de los 80 .
Está un poco " actualizada" .
Ir poniendo más y así , creamos un repertorio ok ?
14 d’abril del 2010
"Empire State of Mind ". L'Àfrica ja està Nova York
L'Àfrica ens participa el seu aniversari enviant-nos aquesta magnífica interpretació d'Alicia Keys.
Si us plau!!!!! tingueu 10 minuts per escoltar això que us envio avui! el dia del meu aniversari, quin subidoón!!!!!!!.... New York, New York, New York!!!!
quedeu-vos amb la primera frase de l'Alicia Keys "We probably are in the perfect city"!!! Oooooh yeah!!!! vamos que nos vamos!
In New York,
Concrete jungle where dreams are made of,
Theres nothing you can’t do,
Now you’re in New York,
these streets will make you feel brand new,
the lights will inspire you,
lets here it for New York, New York, New York
En Nueva York
La jungla de hormigón de donde salen los sueños se hacen
No hay nada que puedas hacer
Ahora estas en Nueva York
Estas calles te harán sentir como nuevo
Las luces te inspirarán
Vamos a aplaudir por Nueva York, Nueva York, Nueva York
Si us plau!!!!! tingueu 10 minuts per escoltar això que us envio avui! el dia del meu aniversari, quin subidoón!!!!!!!.... New York, New York, New York!!!!
quedeu-vos amb la primera frase de l'Alicia Keys "We probably are in the perfect city"!!! Oooooh yeah!!!! vamos que nos vamos!
Per cert, per continuar amb les frases en anglès..la meva no és de cap personatge polític, sinó que és "la tornada" de la cançó que us vaig passar ahir... la part on canta l'Alicya Keys i que ens podem aprendre tots per cantar-la! vinga a estudiar! (ah, afegei-xo traducció en castellà perquè sapigueu què cantem)
In New York,
Concrete jungle where dreams are made of,
Theres nothing you can’t do,
Now you’re in New York,
these streets will make you feel brand new,
the lights will inspire you,
lets here it for New York, New York, New York
En Nueva York
La jungla de hormigón de donde salen los sueños se hacen
No hay nada que puedas hacer
Ahora estas en Nueva York
Estas calles te harán sentir como nuevo
Las luces te inspirarán
Vamos a aplaudir por Nueva York, Nueva York, Nueva York
5 d’abril del 2010
NOVA YORK 1996. Va valer la pena!!
El mes d'agost de 1996 vam anar a Nova York.
He de confessar que hi vaig anar amb cert escepticisme. No vèia clar que hi anava a fer i quin era l'atractiu. Total, una ciutat més, i a sobre, als Estats Units, dels que gràcies al cine en tenia una imatge de violència: només m'imaginava negres amb intenció d'atracar-nos violentament.
Res més lluny de la realitat. El viatge em va encantar. En alguns moments vaig tenir la sensació que estava en llocs ja coneguts, doncs els havia visitat en mil i una película.
Em va impresionar especialment Central Park. Una gran vall verde rodejada de gratacels espectaculars. Però també la zona on hi havia les malogrades Torres Besones. I que dir de Wall Street, l'Empire State, la 5a avinguda, el Museu d'Historia Natural. I també d'altres detalls com els magnifics cotxes rodant gaire be sense fer soroll, els camions de bombers que semblaven de "cavallitos" gegants, els policíes amb els seus impecables uniformes negres, els semafores amb els missatges "Walk" o "No walk.
He de confessar que hi vaig anar amb cert escepticisme. No vèia clar que hi anava a fer i quin era l'atractiu. Total, una ciutat més, i a sobre, als Estats Units, dels que gràcies al cine en tenia una imatge de violència: només m'imaginava negres amb intenció d'atracar-nos violentament.
Res més lluny de la realitat. El viatge em va encantar. En alguns moments vaig tenir la sensació que estava en llocs ja coneguts, doncs els havia visitat en mil i una película.
Em va impresionar especialment Central Park. Una gran vall verde rodejada de gratacels espectaculars. Però també la zona on hi havia les malogrades Torres Besones. I que dir de Wall Street, l'Empire State, la 5a avinguda, el Museu d'Historia Natural. I també d'altres detalls com els magnifics cotxes rodant gaire be sense fer soroll, els camions de bombers que semblaven de "cavallitos" gegants, els policíes amb els seus impecables uniformes negres, els semafores amb els missatges "Walk" o "No walk.
La reina en el palacio de las corrientes de aire
Fa aproximadament uns 10 dies que vaig acabr de llegir la tercera novela de la famosa trilogía de Stieg Larsson.
És un llibre de lectura fàcil amb una trama àgil, atractiva i entretinguda. La única dificultad, en la meva opinió, està en memoritzar els cognoms suecs dels seus numerosos personatges. Soposo que és el mateix que li pasaría a un suec al legir una novela carregada de Pérez, López i Vazquez.
Aquí us deixo un enllaç en el que hi podeu diverses valoracions de la novela i del seu autor: http://www.lecturalia.com/blog/tag/la-reina-en-el-palacio-de-las-corrientes-de-aire/
No vaig llegir els dos primers, però vaig veure les películes. És per això que estic familiaritzat amb els dos principals protagonistes de la saga: La estigmatizada Lisbeth Salander i el dinàmic i espabilat periodista de investigació Mikel Blomkvist.
I ahir, per acabar d'adobar-ho, vaig anar a veure la pel.licula.
En comparació amb la novela, la "peli", encara que bastant fidel a l'escrit de Stieg Larsson, simplifica molt. Soposo que inevitablement, doncs ha de ser molt dfíl portar al cine una quantitat tan eleveda de pàgines (800).
Potser, i seguint amb la comparació, el que menys em va agradar de la pel·licula és la significant disminució de protagonisme de l'agent de policía Mònica Figueruela. Es menja una part molt important de la vida íntima del periodista Mikel Blokvist. Més no puc dir. No vull reventar la lectura a ningú.
És un llibre de lectura fàcil amb una trama àgil, atractiva i entretinguda. La única dificultad, en la meva opinió, està en memoritzar els cognoms suecs dels seus numerosos personatges. Soposo que és el mateix que li pasaría a un suec al legir una novela carregada de Pérez, López i Vazquez.
Aquí us deixo un enllaç en el que hi podeu diverses valoracions de la novela i del seu autor: http://www.lecturalia.com/blog/tag/la-reina-en-el-palacio-de-las-corrientes-de-aire/
No vaig llegir els dos primers, però vaig veure les películes. És per això que estic familiaritzat amb els dos principals protagonistes de la saga: La estigmatizada Lisbeth Salander i el dinàmic i espabilat periodista de investigació Mikel Blomkvist.
I ahir, per acabar d'adobar-ho, vaig anar a veure la pel.licula.
En comparació amb la novela, la "peli", encara que bastant fidel a l'escrit de Stieg Larsson, simplifica molt. Soposo que inevitablement, doncs ha de ser molt dfíl portar al cine una quantitat tan eleveda de pàgines (800).
Potser, i seguint amb la comparació, el que menys em va agradar de la pel·licula és la significant disminució de protagonisme de l'agent de policía Mònica Figueruela. Es menja una part molt important de la vida íntima del periodista Mikel Blokvist. Més no puc dir. No vull reventar la lectura a ningú.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)